183 research outputs found

    Solution of some problems in the arithmetical complexity of first-order fuzzy logics

    Get PDF
    This short paper addresses the open problems left in a previous paper by Franco Montagna and Carles Noguera. Besides giving solutions to these two problems, some clarification concerning the role of the full vocabulary (including functional symbols) in the proofs there given is also discussed.Comment: 5 page

    El registro estadístico de las rupturas de unión en España. Evaluación e ideas para avanzar desde la demografía

    Get PDF
    En España, la constitución de uniones y la conformación de unidades familiares ha sufrido un cambio espectacular en los últimos años, y sus características no son del todo perceptibles a los ojos del investigador social, entre otras razones, por no contar con fuentes de información adecuadas. En particular, el proceso de paulatina flexibilización de las uniones, que, con el fenómeno de la consensualidad, han perdido rigidez y han devenido más fáciles de constituir y de disolver, plantea el reto de confeccionar fuentes apropiadas de observación y cuantificación. Como consecuencia de ello, la observación del fenómeno de la ruptura de las uniones se convierte en un desafío todavía más difícil, si cabe. En este artículo, revisamos las fuentes estadísticas existentes en España para el estudio de las rupturas de las uniones, a fin de determinar hasta qué punto son representativas de la población afectada, mostrar sus carencias y proponer algunas ideas, inspiradas en la experiencia de otros países europeos, para avanzar en el registro estadístico de dicho fenómeno en España. Nuestro interés por mejorar la observación de las rupturas de unión en España surge de los interrogantes abiertos en estudios anteriores sobre el divorcio en España, sus factores determinantes y sus consecuencias, todo ello desde la perspectiva demográfica.A Espanya, la formació de les unions i de les unitats familiars ha experimentat una transformació espectacular en els darrers anys. Les característiques de tots dos objectes d'estudi no són completament perceptibles per als investigadors, pel fet, entre altres raons, que no disposen de fonts adequades d'informació. Concretament, la progressiva flexibilització de les unions, que, amb el fenomen de la consensualitat, han perdut molta rigidesa i han esdevingut més fàcils de constituir i de dissoldre, planteja el repte de confeccionar fonts d'observació i de quantificació apropiades. Consegüentment, l'observació de la ruptura de les unions esdevé un desafiament encara més difícil. En aquest article, s'hi revisen les fonts estadístiques que existeixen a Espanya per estudiar les ruptures d'unions, a fi de determinar fins a quin punt són representatives de la població afectada, mostrar-ne les mancances i proposar algunes idees inspirades en l'experiència d'altres països europeus per avançar en el registre estadístic d'aquest fenomen. El nostre interès perquè millori l'observació estadística de les ruptures d'unió a Espanya parteix de les preguntes que ens han sorgit en estudis anteriors sobre el divorci, sobre els factors determinants i les conseqüències que comporta des de la perspectiva demogràfica.In Spain, the formation of unions and the configuration of family units has undergone a spectacular change over the last few years; moreover the characteristics of that change have not always been visible to the eyes of the social researcher, because, amongst other reasons, of the absence of adequate data sources. In particular, the thorough 'flexibilisation' of unions, which have become less permanent and much easier to constitute and dissolve, poses the problem of producing appropriate mechanisms of observation and measurement. As a consequence, studying the process of union rupture becomes ever more difficult. This article reviews existing statistical sources in Spain for the study of union rupture, in order to determine how far they cover the whole population affected and to highlight their deficiencies. It proposes some improvements for the statistical recording of this phenomenon in Spain, based on the experience of other European countries. Our interest in developing the study of union rupture in Spain, derives from questions raised in previous demographic studies of the determinants and consequences of divorce

    Paro estimado y paro sociológico

    Get PDF
    En este artículo se discuten los puntos débiles de las definiciones formales de parado a la luz de una serie de consideraciones sociológicas que, además, son sensibles a la concepción dominante del parado en el imaginario colectivo. Se sostiene que hay buenas razones para redefinir a los trabajadores desanimados, algunos subempleados y algunos nininis (jóvenes que ni estudian ni trabajan ni buscan empleo) como parados. Aplicando este enfoque a los microdatos de la Encuesta de Población Activa del cuarto trimestre de 2011 obtenemos 808.574 parados más, lo que equivale al 15,33% del paro estimado. En el supuesto de que esta proporción se haya mantenido en el primer trimestre de 2013 (última encuesta conocida, pero sin microdatos accesibles cuando se escribe) tendríamos ya 7.153.574 parados. Finalmente, se aportan evidencias de que operar con microdatos permite cuestionar la percepción de que hay muchos «falsos parados» y un fraude extendido a los dispositivos de protección del desempleo

    A logical approach to fuzzy truth hedges

    Get PDF
    The starting point of this paper are the works of Hájek and Vychodil on the axiomatization of truth-stressing and-depressing hedges as expansions of Hájek's BL logic by new unary connectives. They showed that their logics are chain-complete, but standard completeness was only proved for the expansions over Gödel logic. We propose weaker axiomatizations over an arbitrary core fuzzy logic which have two main advantages: (i) they preserve the standard completeness properties of the original logic and (ii) any subdiagonal (resp. superdiagonal) non-decreasing function on [0, 1] preserving 0 and 1 is a sound interpretation of the truth-stresser (resp. depresser) connectives. Hence, these logics accommodate most of the truth hedge functions used in the literature about of fuzzy logic in a broader sense. © 2013 Elsevier Inc. All rights reserved.The authors acknowledge partial support of the MICINN projects TASSAT (TIN2010-20967-C04-01) and ARINF (TIN2009-14704-C03-03), and the FP7-PEOPLE-2009-IRSES project MaToMUVI (PIRSES-GA-2009-247584). Carles Noguera also acknowledges support of the research contract “Juan de la Cierva” JCI-2009-05453.Peer Reviewe

    Frame definability in finitely-valued modal logics

    Get PDF
    In this paper we study frame definability in finitely valued modal logics and establish two main results via suitable translations: (1) in finitely valued modal logics one cannot define more classes of frames than are already definable in classical modal logic (cf. [27, Thm. 8]), and (2) a large family of finitely valued modal logics define exactly the same classes of frames as classical modal logic (including modal logics based on finite Heyting and MV-algebras, or even BL-algebras). In this way one may observe, for example, that the celebrated Goldblatt–Thomason theorem applies immediately to these logics. In particular, we obtain the central result from [26] with a much simpler proof and answer one of the open questions left in that paper. Moreover, the proposed translations allow us to determine the computational complexity of a big class of finitely valued modal logics

    Advances on elementary equivalence in model theory of fuzzy logics

    Get PDF
    Dellunde and Garca-Cerda~na are supported by EdeTRI (TIN2012-39348-C02-01); Garca-Cerda~na is also supported by the Spanish MICINN project MTM 201125745 and the grant 2009SGR 1433 from the Generalitat de Catalunya;Noguera is supported by the project GA13-14654S of the Czech Science Foundation and by the FP7-PEOPLE-2009-IRSES project MaToMUVI (PIRSES-GA-2009-247584)Peer Reviewe

    Participació de Bombers de la Generalitat en les activitats esporàdiques

    Get PDF

    Post first-union repartnering and parenthood patterns in late 20th century Europe

    Get PDF
    El text es va presentar, com a comunicación, a l'European Population Conference 2010. Viena (Àustria), de l'1 al 4 de setembre de 2010.In 1981 Spain was one of the last countries in Europe to legalize divorce. Accompanying the transition from dictatorship to democracy were shifts in family laws and demographic behaviours that included the legalisation of divorce. However, the initial Divorce Law was quite restrictive and legal separation and divorce were still relatively uncommon until the 1990s. Subsequent pressure to speed up the legal procedure led to the Spanish Divorce Reform of 2005 that facilitated the divorce process, stressed the co-responsibility of parents towards their children and legally regulating shared custody. Using the General Council of the Judiciary's data on "Decrees of separations, divorces and annulments", this working paper provides a description of the characteristics of the spouses, marriage duration and separation process (1996-2010) and analyses the patterns and characteristics of legal custody arrangements (2007-2011). Results showed that in 2011 (2005) joint custody was awarded in 12% (3%) of cases, father 5% (3%) and mother sole custody 82% (94%). Logistic regression showed that age at marriage, spousal age difference, duration of divorce application, the husband being the divorce claimant and a marital separation with consent favoured either sole father and/or joint custody at the expense of sole custody for the mother.Espanya va ser un dels darrers països d'Europa a legalitzar el divorci (1981). La seva legalització s'ha d'emmarcar dins el procés de la transició democràtica, els canvis de comportaments demogràfics i les modificacions de les lleis referides a la família. Inicialment, era una llei força restrictiva i, fins a la dècada dels 90, la separació legal i el divorci no eren massa comuns. Posterior, la pressió per accelerar el procediment judicial va portar a la reforma del divorci a través de la Llei 15/2005, llei que va facilitar el procés de divorci, va regular la corresponsabilitat dels pares cap als fills i la custòdia compartida d'aquests. A través dels butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consell General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i analitza els patrons i característiques dels Acords Legals de Custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011, la custòdia compartida va ser atorgada en el 12% dels casos, la custòdia exclusiva al pare, en un 5%, i a la mare, en un 82% (al 2005, els percentatges eren 3%, 3% i 94% respectivament). A través d'una regressió logística s'observa que l'edat per a contraure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la demanda de divorci, si el sol·licitant del divorci és el marit o si el divorci/separació és consensuat, pot afavorir la custòdia exclusiva al pare i/o compartida, en detriment de la custòdia exclusiva per a la mare.España fue uno de los últimos países de Europa en legalizar el divorcio (1981). Su legalización debe enmarcarse dentro del proceso de la transición democrática, los cambios en los comportamientos demográficos y en las modificaciones de las leyes referidas a la familia. Inicialmente, era una ley bastante restrictiva y, hasta la década de los 90, la separación legal y el divorcio no eran demasiado comunes. Posterior, la presión para acelerar el procedimiento judicial, llevó a la reforma del divorcio a través de la Ley 15/2005, que facilitó el proceso de divorcio, reguló la corresponsabilidad de los padres hacia los hijos y la custodia compartida de éstos. A través de los boletines estadísticos de sentencias de separación, divorcio y nulidad del Consejo General del Poder Judicial, este documento ofrece una descripción de las características de los cónyuges, la duración del matrimonio y el proceso de separación (1996-2010) y analiza los patrones y características de los Acuerdos Legales de Custodia (2007-2011). Los resultados muestran que en 2011, la custodia compartida fue otorgada en el 12% de los casos, la custodia exclusiva al padre, en un 5% y a la madre, en un 82% (en 2005, los porcentajes eran 3%, 3 % y 94% respectivamente). A través de una regresión logística se observa que la edad para contraer matrimonio, las diferencias de edad entre los cónyuges, la duración de la demanda de divorcio, si el solicitante del divorcio es el marido o si el divorcio/separación es consensuado, puede favorecer la custodia exclusiva al padre y/o compartida, en detrimento de la custodia exclusiva para la madre

    Syntactic characterizations of classes of first-order structures in mathematical fuzzy logic

    Get PDF
    This paper is a contribution to graded model theory, in the context of mathematical fuzzy logic. We study characterizations of classes of graded structures in terms of the syntactic form of their first-order axiomatization. We focus on classes given by universal and universal-existential sentences. In particular, we prove two amalgamation results using the technique of diagrams in the setting of structures valued on a finite MTL-algebra, from which analogues of the Los--Tarski and the Chang--Los--Suszko preservation theorems follow
    corecore